Dins del meu silenci

Dins del meu silenci,

Passo les hores,

Sense que la por em venci,

Escoltant com parlen a soles

Pensaments i emocions,

A la recerca de solucions.

On presa del meu teclat,

Sento que res s’ha acabat.

Tot estar per començar,

Malgrat el que puguin pensar.

I es que, amb el meu tarannà,

Intento donar un cop de mà

A animes que, sense saber qui sóc,

M’obren el seu cor.

Però dins del meu silenci,

Em passen els dies,

Escoltant tendres melodies,

Que trenquen aquest prodigi,

De poder ajudar

Gràcies a la virtualitat.

Però vull més,

I no sé què fer.

Dons la sobreprotecció,

Em limita l’acció,

I la societat

No em dona l’oportunitat

De poder demostrar,

Que puc treballar.

I es que dins del meu silenci,

La ment em diu:

Que la tovallola mai llenci,

Mentre el cor sigui viu.

Perquè només el pensament ha de canviar,

En aquesta, la meva societat.