Sonet de nadal

L’hivern apregona en les nostres vides,
Blanc, fred, fosc però portant caliu.
No, no intenteu fer fugides, 

Perquè ell romandrà actiu.

Actiu com el nostre cor, 

Càlid, emotiu i acollidor,
Esperant l’arribada del record,
Compartit en el menjador.

No, no tingueu cap por,
Canteu, rieu i a estones ploreu,
Perquè reviure i viure és un honor,
Pels que hi són presents i els que al costat sentiu.

Sentiments que flueixen com el vent,
Rapits, emotius i intensos,
Envoltats de la nostre gent.

Com flocs de neu es fan extensos,
Front instants, paraules i desitjos,
Que en Nadal es converteixen en tresors.