Moments, instants de reflexió,
Pensaments que conflueixen en el interior.
Fruit de la convulsa però estàtica societat,
Que no deixa de ser el mirall de la realitat.
Realitat que fa palesa de pors i perjudicis,
Sempre posant les capacitats en tela de judici.
Som petits segments,
Incapaços en els vostres pensaments.
Però no, no pararem,
Perquè volem ser un més.
Tenim formació, ganes i dedicació.
Fugim de la llàstima, la pena i la compassió.
Encara presos de la vostra protecció,
Que és un mur sense destrucció.
Mur que ens embolcalla,
I les nostres capacitats calla.
Sí, som petits segments,
Incapaços en els vostres pensaments.
Però no, no pararem,
Perquè volem ser un més.
Mostrant les nostres habilitats,
Deixant de banda les discapacitats.
On un bocí d’esperança,
Deixi pas a la confiança.
Que esdevingui una oportunitat,
Per fer camí amb voluntat.
Perquè sabem les nostres limitacions,
Però disposem d’altres opcions.
Només ens manca mans esteses,
Que deixin mostrar les nostres destreses.
Si, serem petits segments,
Incapaços en els vostres pensaments.
Però no, no pararem,
Perquè volem ser un més.
VanFu

M'ha encantat. Quina manera més maca de descriure les capacitats.
ResponderEliminarmolt bonic!
ResponderEliminar